La natura: un respir per als infants!
Bon dia docents!😉
Hui
hem decidit obrir una entrada per parlar de l'impacte i els beneficis que té
treballar en la natura amb els infants.
Actualment,
ja són molts els i les docents que han rebut formació sobre aquest tema i per
tant, són moltes les escoles que duen a terme un model pedagògic a l'aire
lliure, que aposta doncs per l'aprenentatge en plena natura.
Si
bé és cert, aquest tema ja va ser tractat al segle XVII per Comenius,
considerat el pare de la Didàctica Moderna i un dels majors educadors d’aquest
segle. Comenius defensava la necessitat de la interdisciplinarietat, de
l’afectivitat de l’educador i d’un ambient escolar airejat, bonic i amb espai
lliure i ecològic. Altres autors com Pestalozzi o Froëbel també defensaren
aquesta teoria, per això es van començar a crear escoles a l’aire lliure cap a
finals del segle XX.
Aleshores,
si ja fa segles que diferents autors afirmaven que el contacte amb la natura
era molt positiu per a l’alumnat, per què les escoles actuals no continuen
fent-ho?
Com
bé sabem, el principal objectiu de l’Educació Infantil és aconseguir el
desenvolupament integral de l’infant, i el conjunt d’experiències viscudes en
la natura en edats primerenques, contribueixen a un desenvolupament físic,
psíquic i emocional més harmònic i integrat.
Ens
agradaria destacar una frase: ”Nada les
produce tanto placer como estar fuera y poder zambullirse con todos los
sentidos en lo que la naturaleza les ofrece” (Hueso, Camina y Monzón, 2013:3)’’.
I és que, no sols és el plaer i les bones experiències que pot proporcionar la
natura a l’alumnat, sinó que a més a més, molts autors afirmen que si hi ha un
contacte pròxim i de manera primerenca amb la natura, aquest afavorirà la
creació d’actituds de conservació, cura i respecte pel medi ambient.
A
continuació destacarem alguns dels beneficis que provoca el fet que l’alumnat
estiga exposat des d’edats primerenques als ambients naturals. Segons Freire (2011)
destaquem:
- Promou el desenvolupament
sensorio-motor, el moviment, el joc espontani i creatiu i la socialització.
- Afavoreix el desenvolupament i la coordinació
entre els sistemes nerviós i immunitari, millorant així la resistència contra
algunes malalties.
- Potencia els processos d’aprenentatge:
en especial l’atenció.
- Ofereix una varietat d’experiències
sensorials
- Millora el desenvolupament cognitiu.
Tot
i això, és important no deixar de banda i tenir sempre en compte a l’alumnat
amb diversitat funcional. En aquest cas, la natura és un factor protector front
a diferents problemes i trastorns. Autors com Kuo i Taylor (2004) afirmen que el
contacte continu amb la natura serveix com a tractament per als infants amb TDAH,
ja que pot reduir la seua simptomatologia.
Finalment,
ens agradaria comentar una mica sobre un estudi que hem llegit realitzat en la
Universitat de Heidelberg (Alemanya), on la majoria de les escoles són a l’aire
lliure. En aquest estudi s’analitzaven les diferències en l’alumnat de primer de
primària, alguns havien cursat l’etapa d’infantil en escoles a l’aire lliure i
altres en escoles ordinàries. Doncs bé, es va comprovar que l’alumnat que havia
cursat l’etapa d’infantil en escoles a l’aire lliure seguia millor la classe,
prestava més atenció, eren més autònoms, resolien els conflictes de forma més pacífica,
eren més creatius i argumentaven millor les opinions.
Esperem
que vos haja agradat la nostra entrada de hui i sobretot, que la posem en
marxa!

Hola!
ResponderEliminarCrec que aquesta entrada és molt suggeridora, si des del segle XVII es parlava que era molt positiu que les escoles treballaren a l'aire lliure, pense el mateix que els meus companys i companyes "per què les escoles actuals no continuen fent-ho?"
Per consegüent, el treballar en contacte amb la naturalesa és el millor acte per a conscienciar als infants en la gran labor de conservació, cura i respecte pel medi ambient.
A més com nomenen en l'entrada la naturalesa és un factor protector enfront de diferents problemes i trastorns, com pot ser el TDAH reduint la seua simptomatologia. Açò no ho sabia i em sembla molt important conéixer tots els beneficis que ens pot aportar una cosa tan fàcil com és eixir de l'aula i estar en contacte amb el medi ambient.
Finalment, em sembla important deixar als xiquets i les xiquetes que connecten amb la natura, no solament que realitzen unes activitats marcades pel docent. Després de llegir el text m'ha semblat que el temps que passen a l'aire lliure proporciona als alumnes i les alumnes un bon desenvolupament físic, intel·lectual, emocional i relacional.
Hola!!
ResponderEliminarAquesta entrada pense que és de vital importància, ja que els nens/es han de conscienciar-se des de ben petits de la gran labor de la natura i que l'han de cuidar i respectar sempre, aleshores treballant en aquest espai, faran que es duguen a terme aquests objectius.
A més, que tinga un factor protector davant diferents problemes i trastorns em sembla de gran importància, perquè és molt important tindre en compte a tot l'alumnat i no deixar de banda els nens/es amb diversitat funcional.
Hola, companys i companyes! Com bé heu exposat en la vostra entrada, la natura és un recurs il·limitat en el desenvolupament integral dels éssers humans. La qüestió que plantegeu “si ja fa segles que diferents autors afirmaven que el contacte amb la natura era molt positiu per a l’alumnat, per què les escoles actuals no continuen fent-ho?”, ens fa reflexionar sobre les raons per les quals a Espanya les escoles no utilitzen aquest recurs tan enriquidor per al desenvolupament dels xiquets i xiquetes en edat infantil.
ResponderEliminarCal destacar que es troben, segons Collado (2013), diverses raons que descriuen aquesta distància de la infància amb la naturalesa, totes elles apunten, concretament, a tres motius els quals estan vinculats amb el procés d’urbanització esdevingut en les últimes dècades. En primer lloc, les ciutats s’han convertit en espais poc amigables per a la infància. En segon lloc, el frenètic ritme de vida de les persones que viuen a la ciutat implica que els xiquets i xiquetes no tinguen temps per a jugar a l’aire lliure, ja que a banda de l’horari escolar també existeix una alta participació d’aquests en activitats extraescolars. I per últim, Collado assenyala la por de la generació de pares i mares de xiquets/es de 3 a 6 anys a l’hora de què els seus fills i filles juguen en espais exteriors.
Per tant, des de l’escola a banda d’oferir una ampliació en els seus coneixements i experiències acadèmiques, s’ha d’oferir allò que els falta fora del centre i que no poden trobar fàcilment., com és el contacte amb la natura i els aprenentatges i els beneficis d’estar amb contacte amb aquesta des d’edats primerenques.