La natura: un respir per als infants!

 Bon dia docents!😉

Hui hem decidit obrir una entrada per parlar de l'impacte i els beneficis que té treballar en la natura amb els infants. 

Actualment, ja són molts els i les docents que han rebut formació sobre aquest tema i per tant, són moltes les escoles que duen a terme un model pedagògic a l'aire lliure, que aposta doncs per l'aprenentatge en plena natura. 

Si bé és cert, aquest tema ja va ser tractat al segle XVII per Comenius, considerat el pare de la Didàctica Moderna i un dels majors educadors d’aquest segle. Comenius defensava la necessitat de la interdisciplinarietat, de l’afectivitat de l’educador i d’un ambient escolar airejat, bonic i amb espai lliure i ecològic. Altres autors com Pestalozzi o Froëbel també defensaren aquesta teoria, per això es van començar a crear escoles a l’aire lliure cap a finals del segle XX.

Aleshores, si ja fa segles que diferents autors afirmaven que el contacte amb la natura era molt positiu per a l’alumnat, per què les escoles actuals no continuen fent-ho?

Com bé sabem, el principal objectiu de l’Educació Infantil és aconseguir el desenvolupament integral de l’infant, i el conjunt d’experiències viscudes en la natura en edats primerenques, contribueixen a un desenvolupament físic, psíquic i emocional més harmònic i integrat.

Ens agradaria destacar una frase: ”Nada les produce tanto placer como estar fuera y poder zambullirse con todos los sentidos en lo que la naturaleza les ofrece” (Hueso, Camina y Monzón, 2013:3)’’. I és que, no sols és el plaer i les bones experiències que pot proporcionar la natura a l’alumnat, sinó que a més a més, molts autors afirmen que si hi ha un contacte pròxim i de manera primerenca amb la natura, aquest afavorirà la creació d’actituds de conservació, cura i respecte pel medi ambient.

 

A continuació destacarem alguns dels beneficis que provoca el fet que l’alumnat estiga exposat des d’edats primerenques als ambients naturals. Segons Freire (2011) destaquem:

-       Promou el desenvolupament sensorio-motor, el moviment, el joc espontani i creatiu i la socialització.

-       Afavoreix el desenvolupament i la coordinació entre els sistemes nerviós i immunitari, millorant així la resistència contra algunes malalties.

-       Potencia els processos d’aprenentatge: en especial l’atenció.

-       Ofereix una varietat d’experiències sensorials

-       Millora el desenvolupament cognitiu.

Tot i això, és important no deixar de banda i tenir sempre en compte a l’alumnat amb diversitat funcional. En aquest cas, la natura és un factor protector front a diferents problemes i trastorns. Autors com Kuo i Taylor (2004) afirmen que el contacte continu amb la natura serveix com a tractament per als infants amb TDAH, ja que pot reduir la seua simptomatologia.

Finalment, ens agradaria comentar una mica sobre un estudi que hem llegit realitzat en la Universitat de Heidelberg (Alemanya), on la majoria de les escoles són a l’aire lliure. En aquest estudi s’analitzaven les diferències en l’alumnat de primer de primària, alguns havien cursat l’etapa d’infantil en escoles a l’aire lliure i altres en escoles ordinàries. Doncs bé, es va comprovar que l’alumnat que havia cursat l’etapa d’infantil en escoles a l’aire lliure seguia millor la classe, prestava més atenció, eren més autònoms, resolien els conflictes de forma més pacífica, eren més creatius i argumentaven millor les opinions.

Esperem que vos haja agradat la nostra entrada de hui i sobretot, que la posem en marxa!